El videojoc com una eina per a l'educació?

Podríem dir que els videojocs són viables per a l'educació? Que són bons per al desenvolupament i creixement de la persona? Amb límits o Sense?

Actualment hi ha molt tipus de videojocs, amb finalitats diferents. Es poden considerar una bona eina de treball per a desenvolupar amb qualsevol persona, tenint en compte les seves necessitats, com l'edat, la sexualitat, les diferents situacions familiars, etc.

Visualitzant-lo com un recurs educatiu, és molt més fàcil que els usuaris dels jocs aprenguin d'una forma lúdica-educativa, i no amb altres recursos que després potser no hi donen tant afecte com aquest.

Quina edat seria l'adequada per a què els videojocs es presentin com eina educativa?

Realment penso, des del meu propi criteri, que sí que hi ha una edat estimada per a tots els videojocs, però sobretot, als menors, als infants sempre que estiguin acompanyats d'un adult podria ser una bona eina per continuar el seu aprenentatge tenint en compte el bombardeig que hi ha en l'actualitat sobre les tecnologies, mentre que amb els adolescents comencem a tractar amb els límits, amb el bon ús dels videojocs per a desenvolupament propi, encara que és lògic que tinguin el seu espai lúdic, però tenint en compte les seves funcions en el joc.

Mapa conceptual: ERA DIGITAL

Punt TIC Omnia Brians 1 Dones.

Aquest projecte està en funcionament des de l'any 2009, el propòsit que té és brindar una altra alternativa en aquest cas, a les internes per a què puguin desenvolupar la seva part tecnològica.

Com bé es pot veure en la seva web <<http://www.slideshare.net/fiastic/punt-tic-omnia-brians-1-dones>>, realitzen activitats de tota mena, sempre i quan estiguin relacionades amb les TIC i amb un control sobre la informació que manegen.

Les activitats principals que hi fan(utilitzen) són: processador de textos, processador d'imatges, gravació i edició de so, i per últim fan edicions de webs.

Utilitzant tots aquests recursos posen en marxa un projecte que es basa a fer una taula rodona on tothom exposa la infamació que a obtingut, des de periòdics, imatges, vídeos, etc.. Per poder anar actualitzant la web que porten en comú. Així, d'aquesta manera porten un treball constant on les preparen per a treballar en grup, i que estiguin al dia amb les noves tecnologies que van sorgint.

Horari del Punt Omnia

La meva Tecnoautobiografia

En aquest montatge és reflexa tota la meva infància amb la companyia dels meus familiars, tal com ens acompanya també les tecnologies en tot el nostre recorregut. He vist oportú exposar una part la meva família, el meu entorn, els meus viatges i la meva professió tal com l'he viscut i deixar en l'aire el meu pròxim projecte que és arribar a ser educadora social.

¿Os consideráis nativos o inmigrantes digitales? ¿Por qué?

Des del primer momento he tenido claro en que bando estaba situada y para poder justificarlo veo muy oportuno citar este fragmento que mencionó Marc Prensky(2001), en el articulo El tam-tam de los 'nativos digitales' del PAÍS (http://elpais.com/diario/2008/12/21/sociedad/1229814001_850215.html):  

 "Se agrupa a aquellos para los que Internet existe desde que tienen uso de razón."

Y la verdad es esa, conjunto con mi generación (1991) creo que podría hablar de parte de todos, no recuerdo una sola época de mi vida donde no hubiera un adelanto tecnológico que nos ayudara en nuestra vida diaria, tanto en el trabajo, estudios, etc.

Actualmente personas de otras generaciones se preguntan como podemos llegar a tener tanto control sobre las tecnologías, pero pensándolo bien no recuerdo que nadie me haya enseñado como utilizar cada uno de ellos, simplemente que entra en juego la curiosidad de algo nuevo que no hemos experimentado antes y queremos dominar como en las anteriores veces. Un buen ejemplo seria el de Enrique Dans, profesor de Sistemas de Información del Instituto de Empresa: “El que se educa desde pequeño con los idiomas, aprende muy rápido otros idiomas. Lo mismo pasa con la tecnología.”

Para concluir, cada vez las tecnologías están mas presentes en nuestras vidas y en cierta manera tenemos que obligarnos a aprender y actualizarnos para no quedarnos atrás, por ello mismo de lo que podemos estar seguros es de que podría existir un nuevo tipo de analfabetos (analfabetos tecnológicos), personas que no llegan a adaptarse a los nuevos procesos tecnológicos donde cada vez serán mas necesarios y estarán mas presentes en nuestra vida.

Sandra Climent Sanchez

Hola soy Sandra Climent Sanchez y este es mi blog Todo en tus manos.

¿En que momento decidí coger esta futura profesión? Estaba en mi antiguo trabajo cuya función que desarrollaba era  de administrativa, durante esos dos años me preguntaba si este era realmente mi futuro, ya que no me imaginaba toda mi vida encerrada entre cuatro paredes sin poder dar de mí lo que sentía, lo que creía que podía llegar a dar a las persones que lo necesitaran. Al final me plantee reconducir mi futuro profesional y empezar a estudiar algo que realmente me llenara, y así ice, me apunte en el ciclo superior de Integración Social y al finalizar el ciclo me propuse continuar hasta llegar donde estoy ahora (Universidad de Barcelona, grado de Educación Social).

Durante estos dos años he podido contactar con muchos profesionales del sector y aprender de las experiencias que le envuelven. A todo ello, podría decir que aún no tengo claro con que colectivo trabajar, ya que tenia una idea clara y al trabajar con algunos ámbitos vas descubriendo facetas que no te imaginabas. En mi caso siempre me a llamado la atención tratar con personas con diversidad funcional, pero tuve la oportunidad de trabajar con infancia-adolescencia y salud mental y fue una grata sorpresa la que me lleve. 

Por este motivo no tengo curiosidad en tratar con un ámbito en concreto, si no que deseo poder trabajar con la mayoría de ellos para poder experimentar conmigo misma y saber donde podría dar mas de mí.